REPOSANT EMOCIONS

Avui hem atravessat l'oceà Atlàntic sense moure'ns de casa. Avui hem estat a Passeig de Gràcia sense sortir de l'apartament. Avui ens hem emocionat tan pares com fills al veure, ja des de bon matí (a Montreal), com Barcelona s'omplia de gent amb estelades per celebrar la diada d'una manera divertida i reinvidicativa. VOLEM SER UN PAÍS LLIURE I INDEPENDENT.
El Whatsapp anaven i venien més ràpid que el vent. Amigues i amics, familia gran, tiets, cosins, pares, germans, companyes de feina, companys d'escola tots escrivien notes com...quina moguda, bona diada, això és impresionant, no ens podem moure, no hi cabem...quina festa, quina euforia.
Teniem la pell de gallina i les imatges de TV3 encara ens han frepat més, les cares de la gent, l'ambient, la festa, les pancartes, els missatges.
Hem sentit Catalunya tan aprop!
I de cop l'enyor i les llàgrimes han aparegut. El meu pare disfressat de senyera, amb un missatge senzill i colpidor per la meva sensibilitat...CATALUNYA PÀTRIA DEL MEU COR. El pare mai havia anat de manifestació i sovint deia que això de les manis era de "penjats"...com jo. I ara, era allà, a Barcelona, exigint la llibertat i la independència... i jo no.
No he parat de plorar fins al cap d'una estona. El meu cor i el meu cap deien, S'ACOSTA EL MOMENT I VULL SER-HI.
Així doncs, hem cantat hem ballat, hem passejat la senyera, ens hem comunicat amb els manifestants pel mòbil, ens hem apuntat a la diada virtual (més de 30000 catalans de tot el món). I em calmat l'enyor, però no la il.lusió i la joia. Això ens ho enduem al llit.
Bona nit
Per cert, la portada de l'ARA és esperançadora...i tots els suplements d'aquests dies molt interessants.