EL VINCLE EN L'EMBARÀS (I)

Va ser al 2001, a Nepal, que va arribar a les meves mans un llibre ben especial; The Tibetan art of Parenting.

Un llibre preciós, espiritual , que parlava sobre la importancia de l'embaràs conscient i el vincle amb l'esperit del nadó abans de la concepció. Sorprenent! Mai m'hagués plantejat el vincle amb els fills des d'abans de concebre, però aquell llibre ho explicava tan palpable, tan factible, tan real. Em va impressionar i hi vaig reflexionar molt de temps.

El desig de concebre i tenir un fill sovint és molt fort i penetrant en les dones, a vegades també en els homes però ara no vull parlar d'ells. Hi ha dones que parlen de necessitat fisiològica, n'hi ha que diuen perquè si, o perquè toca. Però quan es concebeix un fill amb desig la majoria de vegades la vivència de l'embaràs i el part és molt especial segons relaten. Per aquestes dones ja s'està construint el vincle des que la dona dóna permís al seu cos en l'acte de fer l'amor amb la parella. Aquest donar permís, és el toc místic que els tibetans acompanyen amb un ritual específic i personal de cada parella en el qual es reclama la presència d'un ésser espiritual en sintonia amb la parella. Aquí no són poques les dones que expliquen que elles han tingut intuicions, han fet meditacions, visulitzacions, o petits rituals d'espelmes per quedar-se embarassades. Certament hi ha un paral·lelisme. I en això, a l'igual que els tibetans jo ja hi veig l'establiment d'un vincle.

Un vincle importantíssim pel desenvolupament integral de la personeta que portem dins. Un vincle que no apareix per art de màgia sinó que s'ha de cultivar, cuidar i mimar . D'això en depèn també  la relació que tindrem amb el nostre propi fill o filla.

No és imprescindible el desig, ni el misticisme, però si la consciència de l'embaràs i de la presència d'un ésser únic al ventre. Un petit ésser que viu de la nostra nutrició física i emocional.