La cançó de cadascú

M'han fet arribar un poema de Tolba Phanem, aquell en que explica una tradició africana en que quan una dona va a parir li fan una cançó al nadó. Cançó que l'acompanyarà de per vida.
El que m'es m'ha colpit i m'ha incitat a reflexionar de manera profunda és aquella frase que diu que la forma de corregir actituds i conductes antisociales no és el càstig sinó l'amor i recordar-li qui és i l'amor dels que l'estimen.
I també diu que aquells que se l'estimen no poden ser enganyats pels errors que comet o la màscara que mostra als demés. I et recorden la bellesa que tens per dins i fora, la fortalesa, i la compassió.
Em fa pensar que en els meus fills sovint els renyo per allò que no fan bé o del tot bé però no els recordo la capacitat que tenen de fer-ho bé ni tot l'amor que vam sentir i sentim en veure'ls aprop nostre i feliços ni que formen part d'una familia gran amb la qual i per la qual cal esforçar-se per mantenir-la unida i encerclada d'amor.
Podria començar per fer-los una poesia -cançó a cadascú on parli de les seves qualitats i caracteristiques, que em serveixi per potenciar-los l'autoestima i els serveixi per identificar-se. Potser l'hauria de fer amb en Pep, amb els avis i amb ells. Seria un bon treball de coach familiar.
Mans a l'obra.
Endavant