VINCLES
Les mares m'ensenyeu molt i els vostres i els meus fills, molt més. Estic atenta i aprenc. Aprenc dels vincles que establim mares i pares amb els nostres fills, dels vincles que creem entre nosaltres, les mares, dels vincles entre ells i elles, els menuts.
És sorprenent veure les mirades, els contactes subtils, els gestos, els reclams de cadascú de nosaltres petits i grans per aconseguir aquest vincle necessari.
El vincle és necessari per viure, si més no, per viure de manera sana i equilibrada. I és important que es crei des del moment de néixer, des de la primera mirada i la primera bafarada d'olor. Però és encara més important anar-lo enfortint dia a dia, amb mirades de comprensió, l'escolta activa, les carícies i la veu dolces, el tracte i el fer serè....vaja el fer de mare i pare. Malgrat no siguem sempre així, cal tenir-ho molt present per tornar a connectar tot seguit després d'una situació estressant pels nadó o infant (després d'algun crit, de renyar-lo, de no mirar-lo ni escoltar-lo per estar esgotats o tenir ganes de desconnexió, quan estem massa enganxats als ordinadors o mòbils...).
Al meu voltant he vist nens i nenes amb vincles pobres, i crec que és perquè des del seu entorn familiar no se li ha donat prou importància a aquest fenomen, a aquesta interacció emocional. Em preocupa. Perquè aquests nens poc vinculats seran pares i mares, i també professionals en el futur, que no es vincularan o tindran dificultats per fer-ho.
També hi ha infants que pateixen un "excés" de vincle per part dels pares. Però jo ja no en diria vincle. Es un excés de protecció en nom del vincle. També serà una dificultat afegida per aquest nen o nena, ja que no l'ajudem a ser ell o ella mateixa, ni a creure en les seves possibilitats. Els coach saben molt bé de què parlo. Ser pares és ajudar a créixer als infants, a fer-los veure fins on arriben les seves possibilitats. Fer de coach (entrenadors) dels nostres fills ens ajuda a veure de nosaltres mateixos fins on podem arribar, quins límits tenim, quines dificultats, i revisar-los. Cal que deslliurem als nostres fills i filles de les nostres mancances i limitacions, d'allò típic...."en això, és igual que jo".
Vincular-se de manera sana és una feina del dia a dia, esgotadora, però també guaridora pels adults. Ens cura ferides del passat.